'Homenatge a Kira Muràtova', de Andríi Antonovskyi [poema ucraíno en catalán]

Homenatge a Kira Muràtova[1]

senyora MANtingui la distància

senyora senyora la distància MANtingui

peres peres cauen peres

tetes com peres

peres com tetes

manTINgui les peres

les tetes mantingui

tin a les mans

LES prunes les fruites

maduixes o melons

aferreu aquests melons

cuixes o melons

aferreu com PERES

senyora aquestes tetes

si cauen més

maduixes mantingui

fruits

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Biografia d’Andríi Antonovskyi

L’Andríi Antonovskyi (Андрій Антоновський, transcrit en format simple: Andrí Antonovsky; Khmelnytskyi, RSS d’Ucraïna, 1973) és poeta, pintor i traductor. Va començar a pintar i escriure poesia de molt jove. Es va involucrar amb diversos grups literaris i també amb una companyia teatral que va ser dissolta pel KGB(!). Els anys 1990 a Ucraïna organitzava un mini-festival underground mensual i feia recitals espontanis als locals de la ciutat. L’intent d’organitzar una associació cultural, però, va xocar frontalment contra l’aparell burocràtic ucraïnès i l’artista va decidir marxar a l’estranger. El 2001 arriba a Catalunya i s’involucra en l’escena poètica local. Comença a traduir poesia la català en col·laboració amb la Catalina Girona. Ha fet recitals bilingües per tota Catalunya i treballa per l’agermanament de les cultures catalana i ucraïnesa a través de traduccions de poesia i de teatre, i projectes d’intercanvi cultural i gires poètiques d’autors catalans a Ucraïna.

En coautoria amb el poeta ucraïnès Iurii Zavadskyi, edità un volum de poesia fonètica РОТВРОT / BOCAABOCA (Ternópill: Krok, 2010), bilingüe ucraïnès - català, que sortí en 6 exemplars de ferro forjat i 10 (ara per ara) en paper. També ha col·laborat en diversos reculls de poesia i ha publicat a diverses revistes literàries. En el camp de la traducció ha publicat una petita antologia de poesia catalana contemporània en ucraïnès, i te varis volums en procés de publicació. Vegeu el bloc de poesia fonètica i visual que porta junt amb Iurii Zavadskyi.

---

[1] Kira Muràtova (Кіра Муратова; Soroca, Bessaràbia, ara Moldàvia, 1934) és una cineasta ucraïnesa de renom mundial que fa cinema d’autor en rus. Activa des dels anys 60, les seves obres van ser censurades a l’URSS. Els seus personatges son molt excèntrics; el poema reflecteix la seva manera de parlar.

Read more

'Sonet verd', de Iurii Zavadskyi [poema ucraíno en catalán]

el temps enfila les gotes
al fil de l’instant
a
però fa olor a segat

les mans trenquen la teranyina
teixida dels sorolls
a
però a davant dels ulls: distàncies

(distàncies)

el camí capgirat
s’empassa l’aigua
com herba

les coses parlen
de la buidor

luxúria

quan ella camina
s’aixeca sobre els dits dels peus

departament

de protecció dels drets

del consumidor

de la província de ternópill

xafogor

la fotuda finestra que grinyola

avortó de cel
sobre el marc

Sonet verd, Iurii Zavadskyi

Traducció de l’ucraïnès al català d’Andríi Antonovskyi, Catalina Girona i Francesc Gelonch.

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Biografia de Iurii Zavadskyi

El Iurii Zavadskyi (Юрій Завадський, transcrit en format simple: Iuri Zavadsky; Ternópill, RSS d’Ucraïna, 1981) és poeta, crític literari, professor de Ciències Informàtiques i de Filologia a la Universitat Nacional Pedagògica de Ternópill, director d’un taller de literatura i doctor en filologia ucraïnesa. Els seus interessos literaris s’enfoquen cap a moviments de l’avantguarda ucraïnesa de principis de segle XX, com ara el pan-futurisme, o el moviment OULIPO francès, la poesia concreta i la poesia fonètica. Hi fa una important tasca promotora d’aquests moviments i de les possibilitats de la literatura experimental, en un país ara per ara refractari a ella.

Cofundador del grup poètic "Front Occidental de Poesia Jove" (“Західний фронт молодої поезії”, Zàkhidnyi front molodoï poèziï), organitza sovint recitals poètics. Te una pàgina web seva, una dedicada al poeta experimental dels anys 70-80-90, Ivan Iov (poesia fonètica, poesia experimental), una a l’avantguardista ucraïnès Pavló Tytxyna (Павло Тичина), i una per penjar els treballs de poesia experimental que fan els seus alumnes (principalment nascuts el 87) del taller de poesia Literturna studia 87 i una dedicada a tot tipus de poesia, visual, experimental, etc. El 2009 va fundar l’editorial Krok, on ha publicat antologies d’obres dels seus alumnes, entre altres.

És autor d’una cinquena de reculls de poesia. En coautoria amb l’Andríi Antonovskyi, ha publicat un volum de poesia fonètica РОТВРОT / BOCAABOCA (2010), bilingüe ucraïnès - català, que sortí en 6 exemplars de ferro forjat i 10 (ara per ara) en paper. Ha publicat nombrosos textos poètics a revistes literàries; també publica textos científics. Estudiós de la literatura comparada ucraïnesa - polonesa, tradueix poesia del polonès.

Read more

'* * *', de Halyna Kruk [poema ucraíno en catalán]

amagant el gros dins el petit,

ella sempre passa pena a la duana

aferrant la maleta amb enganxines

amb els dits llefardosos

per si cap d’ells es fixa en ella

preguntant inquisitivament:

que portes aquí dintre, nena?

els nervis la delaten completament,

es diria que tots ells

contemplen com en rajos x el que s’amaga dins seu:

aquella iaia escita^[1] amb els pits plans de velleta,

aquelles espases clavades a l’ànima fins a l’ornada empunyadura

aquella faç d’icona de Mare de Déu

coberta amb un floc de cabell insurrecte

aquells manuscrits amagats al fons de la memòria

amb uncials i semiuncials descolorides,

amb marges “sumptuosos” segons definició d’especialista...

les lletres ciríl·liques que els seus ulls no poden pair

і al capdavall (allò que es troba al fons de tot)

drogues dures d’experiències vitals,

un vibrador de butxaca, la mare anarquia[2],

la ferma convicció que els terroristes també tenen raó,

la literatura prohibida: des de “perversió”[3] fins a “pornografia”[4] -

com es pot declarar tot això a la duana?..

Traducció de l’ucraïnès al català d’Andríi Antonovskyi, Catalina Girona i Francesc Gelonch.

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Biografia de Halyna Kruk:

La Halyna Kruk (Галина Крук, a vegades transcrit a l’estil francès: Halyna Krouk; Lviv, RSS d’Ucraïna, 1974), doctora en filologia ucraïnesa amb especialitat en la literatura ucraïnesa i europea dels segles XVII-XVIII, és poeta contemporània ucraïnesa, escriptora de literatura infantil i juvenil i traductora del polonès, bielorús i rus, a més d’ensenyar literatura europea a la Universitat de Lviv. Té tres reculls de poesia publicats: Viatges en cerca d’una casa (Mandry u poxúkakh domu, 1997), Petjades a la sorra (Slidý na pisku, 1997) i La cara darrera la fotografia (Oblýtxia poza svitlynóiu, 2005); surt a una cinquena d’antologies i també ha publicat un nombre de llibres per a nens. Contribueix sovint a revistes literàries i ha guanyat dos premis literaris de prestigi nacional per a la seva poesia, un nombre de beques per participar en programes internacionals d’escriptura i un premi internacional per la literatura infantil i juvenil. Els seus poemes s’han traduït a una desena d’idiomes i els contes per a nens a una quinzena. Per saber-ne més sobre la seva obra, vegeu la secció sobre ella a Poetry International (en anglès, amb poemes en bilingüe ucraïnès - anglès):

---

^[1] Les “iaies de pedra” (кам'яні́ ба́би, kamianí baabyi) son unes estel·les antropomòrfiques femenines (imatges de dona) que es troben distribuïts en territoris esteparis d’Euràsia des d’Ucraïna fins a Mongòlia. Daten des de l’Edat del Coure fins a l’Edat Mitjana i es creu que foren fetes pels escites i els kiptxaks, entre altres pobles antics de la regió.

^[2] Es refereix a la frase de Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), “La république est une anarchie positive. [...] C’est la liberté délivrée de toutes ses entraves [...]; la liberté non pas fille de l'ordre mais mère de l'ordre.” La frase “l’anarquia és la mare de l’ordre” es va popularitzar durant el temps de la revolució del 1917.

^[3] Perversió (Перверзія, Pervèrzia, 1996) és una novel·la de l’escriptor ucraïnès contemporani, Iurii Andrukhóvytx (Ю́рій Андрухо́вич, Stanislav, ara Ivano-Frankivsk, 1960).

^[4] Pornografia és una novel·la de l’escriptor polonès Witold Gombrowicz (1904-1969)

Read more

'El color interior dels ulls', de Serhíi Jadan [poema ucraíno en catalán]

El color interior dels ulls

A l’escala de la universitat hi ha asseguda una dona,
a frec dels trenta,
і fuma càmel.
Després de la pluja,
eixugant la pell
que té tan transparent que a sota es veuen
les algues i la sorra,
ella pensa: de nou cauen del cel
fulles fredes d’afaitar, claus d’argent,
і fereixen de mort els cargols,
que cauen, migpartits,
com els croats a les sorres de Palestina.

Cal parlar molt,
xiuxiuejant i repetint
diferents paraules i els noms de diverses coses,
perquè no sigui tan buit
l’aire que l’envolta.
Desprès de despertar-se
tots els seus homes
recolzen els caps als rellotges,
com a les petxines,
і escolten com en llacs llunyans
remouen el llot
tortugues feixugues.

І no la trucaràs ni si en tens l’oportunitat;
perquè a vegades cal morir per entendre
que això era la vida,
і perquè a vegades cal tancar les parpelles per veure
de quina banda del somni et trobes;
і després del canvi de temps pujarà de nou la pressió
que fa esclatar els capil•lars
als ulls de les falenes ocasionals,
que li torna la pell més càlida,
que fa que l’aigua a les aixetes i a la vaixella
se li converteixi en sang,
і una altra vegada en tot el dia no pot
ni preparar-se el te,
ni fer el cafè.

Serhíi Jadan

Traducció de l’ucraïnès al català d’Andríi Antonovskyi, Catalina Girona i Enric Casasses.

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Biografia de Serhíi Jadan

El Serhíi Jadan (Сергій Жадан, transcrit en format simple: Serhí Jadan; transcrit a l’anglès: Serhiy Zhadan; Starobilsk, Ucraïna, 1974) – poeta, prosista, assagista, traductor i activista ucraïnès – és un dels escriptors més importants de la literatura contemporània del país. Viu i treballa a Khàrkiv, on ha estudiat filologia alemanya i el futurisme ucraïnès.

La seva poesia està arrelada en la tradició de la rebel•lió contracultural de Rimbaud, els futuristes ucraïnesos, russos i soviètics, i els poetes Beat americans. També se l’associa amb el "fenomen de Stanislàviv" i el postmodernisme ucraïnès.

És l’autor d’una desena reculls de poesia i una cinquena de volums de narrativa. També ha tingut cura de vàries antologies de poesia contemporània: poesia alemanya i austríaca traduïda a l’ucraïnès, i poesia jove d’Ucraïna. La seva obra s’ha traduït a un gran nombre de llengües, entre elles l’alemany, l’anglès, l’italià, el polonès i el rus, i ha rebut una sèrie de guardons d’Alemanya, Àustria, Polònia i Ucraïna. Tradueix de l’alemany, bielorús, polonès i rus.

Per saber-ne més, vegeu la secció sobre ell a Poetry International (en anglès, amb poemes en bilingüe ucraïnès - anglès), i una entrevista a la pàgina 'Welcome to Ukraine' (en anglès).

Read more

'Setembro' [fragmento], de Geo Milev

SETEMBRO (fragmento)

Nos vales escuros

antes do amencer

en todos os montes

e as chairas desertas

campos famentos

vilas lamacentas

aldeas

cidades

patios

cabanas e cortellos

nas fábricas, nos almacéns, nas estacións

no hórreo

nas granxas

e nos muíños

nas oficinas

centrais eléctricas

establecementos

nas rúas e nas curvas

enriba

entre barrancos, precipicios, cumes e cotarelos

cómaros dos campos

pendentes

nos sitios máis avesíos e desertos

nos bosques amarelos do outono

na pedras

na auga

nos trémulos remuíños

nos lameiros

xardíns

campos

viñas

nos refuxios dos pastores

entre arbustos

restroballos ardentes

gándaras

flores con espiñas:

farrapentos

sucios de lama

famentos

de caras entumecidas

do traballo emancipados

do bochorno e do frío endurecidos

deformes

eivados

acastañados

negros

descalzos

torturados

ordinarios

salvaxes

rabiosos

furibundos

-- sen rosas

sen cantos

sen máculas e tambores

sen clarinetes, tímpanos e órganos de man,

sen trombóns, trompetas e cornetas:

sacos esfarrapados ao ombreiro,

mellor dito espadas brillantes--

roupas ordinarias na man

mendigos con bastóns

con paus

picos

rachóns

arados

machadas

falcóns

mirasoles

--vellos e novos--

apuran todos, de todas partes

--como unha grea de bestas cegas

lanzada en aloucada carreira,

unhas olladas

de touros furibundos--

con berros

con ouveos

(detrás deles –o tempo nocturno-- petrificado)

voarán, avanzando

en desorde

irrefreable

formidable

sublime:

O POBO!”

Geo Milev

tradución Lito Caramés

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Read more

'A cerdeira', de Lex Kaltchev

A CERDEIRA

No teu tronco vese: estás enferma.

As follas a túa sede me indican.

Non agromas. Morres de fame.

As túas ponlas de lonxe o proclaman.

Quen poderá axudarte? E cando?

Eu raramente veño por aquí.

Vivirás moito así, lamentando

por papá e as súas atentas mans.

Botarás flores en primavera,

branco neve será o teu vestido.

Aínda esperas que veña,

non comprendes que el marchou.

Para el engraecerás no verán

as túas cereixas, os teus rubís grandes.

Chorarás a túa dor coas túas ramas.

E o mesmo será cada ano.

E virei eu en cambio do teu home.

As miñas visitas serán raras, vanas.

Despois de estar na túa sombra

volverei ao meu centro urbano...

Ela parece un ser, esperando

sen dicirme nin ai!, a miña cerdeira.

E por que a estou apertando

como se ela a miña nai fose?

Lex Kaltchev

tradución: Lito Caramés

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Read more

'Lonxe', de Nicolai Miltchev

LONXE

Levo vinte anos vivindo borracho,

entre sombras con piedade mareada.

A sobriedade é un océano que bebín hai moito

e que agora con camelos percorro.

Tiña o sangue máis fino ca o corazón da granada,

tiña nome de letras bicadas.

E era un farmaceuta con balanzas de rimas

que mesturaba beleño e arte.

E curaba as abellas malas de mel,

aos cregos lles atribuía as súas celas.

Amencía moi dentro de estrofas escuras,

entre sono e alento de tempo.

Non falaba, só respiraba... coma un cativo,

ao pé de peitos sementados con leite.

Era a viña tan fráxil, medrando

que a súa folla esperaba tranquila.

Pero o mundo non é un vaso ... e non é bebida,

cara riba coma un caracol me deslizo.

A carón da miña boca –un colar que reloce,

e me fala coa súa voz de prata.

Esa fala teño que lembrala ben...

e así na noite máis muda, poderá

tremer o silencio e logo morrer

e a súa voz chegará moi, moi lonxe.


Tradución: Lito Caramés

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Read more

'Lluny', de Nicolai Miltchev [poema búlgaro en catalán]

Porto vint anys vivint en esta d'embriaguesa
en mig d'ombres de pietat marejada
la sobrietat és un oceà que em beguí fa molt de temps
i que ara, damunt de camells travesso.

Tenia, abans, la sang més fina
que un gra de magrana,
i tenia un nom de lletres besades.

I era un nigromant amb balances de versos
que mixturava verí i art

I guaria les abelles malaltes de mel
i als clergues els en donava el bresc

Em despertava ben endins d'estrofes obscures
en mig de somnis i d'aletades de temps.

Aleshores jo no parlava, solament respirava....
ben igual que un infant davant uns pits sadolls de llet.

Era la vinya tant pausada i vulnerable, tot creixent,
que les seves fulles esperaven tranquil·les.

Però el món no és pas un got.....
i no és pas una beguda.

Cap d'alt com un cargol m'arrossego.

Prop dels meus llavis
un collaret lluent em xiuxiueja amb veu de plata
la parla d'aquest xiuxiueig l'he de recordar sempre
i així, en la nit més muda
podrà tremolar el silenci
i després, morir
i llavors,
llavors la veu d'aquesta parla arribarà lluny,
ben lluny.

Traductora: Sílvia Fortuño

Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.

Read more

Herba moura, de Teresa Moure

[Texto do Club de lectura Biblioteca Monte Alto]

Teresa Moure é doutora en Lingüística Xeral e profesora de la Universidade de Santiago de Compostela. Ademais de diversos traballos na súa especialidade, é autora de ensaios como: Outro idioma é posible (Premio Ramón Piñeiro de Ensaio 2005), A palabra das fillas de Eva (2005), e novelas como A xeira das árbores (ganadora del premio Lueiro Rey de novela corta 2004), Herba moura e o máis recente Benquerida catástrofe.

Se Define como rebelde, desconfiada, ecofeminista, vexetariana, multiculturalista, anticapitalista, antiglobalización, preocupacións que se mostran en Herba moura. Esta novela foi un gran éxito de público e crítica e a fixo o fenómeno literario do ano en Galiza. Actualmente segue aparecendo nas listas de libros máis vendidos en galego.

A novela mestura fragmentos de receitas, dun "Manual de mulleres", cartas, correos electrónicos, diarios, textos dun narrador omnisciente e real, poemas, apuntes de clase… para escribir a historia invisíbel das mulleres, a historia do privado, que é tan importante como o público. Tódalas mulleres son necesarias para construír a historia, como todas as pezas son necesarias nun traballo de "patchwork" (metáfora xa presente na portada da edición galega e sinalada no libro pola propia autora).

É unha novela "intelectual", na que se formulan debates filosóficos, pero que ao mesmo tempo reivindica os sentidos (otacto e máis o olfacto, sobre todo), as pasións, a maternidade, o amor ao coñecemento e á natureza, e opón o punto de vista feminino á visión masculina e dominante do mundo.

A través dos personaxes principais, case todos mulleres, reflexionamos sobre a situación da muller na sociedade, dende o século XVI ata a actualidade: as costumes sociais, o ideal de beleza, o matrimonio, a maternidade, os tabús sobre a menstruación e o sexo … Las mulleres da novela (a raiña Cristina de Suecia, la herborista Hélène Jans, a estudante Einés Andrade) se apartan do camiño marcado, do que se espera delas; todas teñen en común o seu amor polo coñecemento, pola escritura, e as renuncias que teñen que facer para poder continuar ese camiño escollido por elas. E tamén teñen en común a súa relación co filósofo Descartes, como mestre, como amante, como obxecto de estudio.

Premios: Xerais de Novela 2005, Premio da Asociación de Escritores en Lingua Galega 2005, Premio de la Crítica Española, Premio Irmandade Libro á autora ano 2005, Premio Benito Soto á mellor novela ano 2005.

Herba moura, de Teresa Moure. [http://clubmontealto.blogsome.com/2007/04/23/herba-moura-de-teresa-moure] en: Club de lectura Biblioteca Monte Alto. 27 de abril de 2007 [Consulta: 23 de setembro de 2010]

Moure, Teresa. Herba moura. Vigo : Xerais de Galicia, 2006. 442 p. 22 cm (Narrativa Xerais) ISBN 978-84-9782-347-0.

Read more

Un paseo por "Ollos de auga" [10 e última]

Fotografía 22: Bar Puerto. 3 de agosto de 2009. "No Bar Puerto comíase sobre manteis de papel, aturando un ruido excesivo e, en moitas ocasións, en mesas compartidas [...]" (p. 157) Este é outro dos lugares verídicos, xunto co “Elixio”, que aparece na novela. Aquí si que estiven en máis dunha ocasión, aínda que nunca atopei a Caldas. Gustoume moito o lugar, e tamén que a camareira deste Bar fose quen lle dera ao inspector a idea de novelar o caso que tiña entre mans.

Fotografía 23: 3 de agosto de 2009. Un exemplar do título fai un cameo neste percorrido de imaxes baseado na súa lectura. Nunha desta ocasións nas que visitei o Bar Puerto, levei comigo un exemplar da Biblioteca Nodal de Vigo que estaba a ler nas vacacións.

Despídome hoxe, con tristura, deste paseo por Ollos de auga. A idea foi nun principio unha curiosidade e con ela só tiña a intención de intercalar algunha imaxe entre os meus escritos sobre libros e lecturas. Quero saudar a todos aqueles que chegaron até este blogue seguindo a pista de Leo Caldas e que seguramente gozaron da primeira novela de Domingo Villar tanto coma min. Até un vindeiro paseo por A praia dos afogados.
;-)

Read more

Un paseo por "Ollos de auga" [9]

Fotografía 19: Monte do Calvario. 1 de agosto de 2009. "Deixaron a estación de ferrocarril á esquerda e continuaron ascendendo en caravana cara ao ben chamado calvario." (p. 160). Gústame moito esta rúa desta zona de Vigo. As casas non son altas e a zona en xeral parece conservar dalgunha maneira o ar de como era antes de ser “engulido” pola cidade.

Fotografía 20: Rúa das Camelias. 1 de agosto de 2009. "É o rapaz que hoxe apareceu asasinado dun disparo na noca nese apartamento da avenida das Camelias." (p. 207). Nesta rúa vivía Orestes Rial. É unha rúa importante e unha das vías dos vitrasa cara o centro da cidade. É tamén a zona da cidade onde “vivo” cando visito Vigo.

Fotografía 21: Gato no porto pesqueiro. 13 de agosto de 2009. Este gato non ten relación coa novela. Se non lembro mal, creo que Caldas non nomea ningún felino en ningún intre. Podería dicir que me inspirou a timidez e soidade que vexo no protagonista da novela... Pero a verdade é que me pareceu simpático e decidín que aparecería nesta serie do mesmo día que fixen a fotografía. Porque si, sen motivo algún.

Read more

Un paseo por "Ollos de auga" [8]

Fotografía 17: Feira do libro de Vigo. 20 de agosto de 2009 "Caldas viu, a través do cristal, as nais que falaban na Alameda" (p. 173). Nalgún intre desta serie de fotografías duns poucos escenarios de Ollos de auga recoñecín que visitar a cidade en verán tiña a contrapartida de atopar lugares pechados. Eu non vin as nais das que fala Caldas, pero si que atopei esta feira de libro antigo, que afortunadamente para min, faise no mes de vacacións. Sexa cal sexa a época do ano, Vigo sempre ten algunha cosa boa.

Fotografía 18: Edificio Alameda. 20 de agosto de 2009. "Leo Caldas entrou no edificio da Alameda, saudou ao conserxe, subiu apresuradamente a escaleira e empurrou a porta do primeiro andar" (p. 171). Non o sei, pero eu diría que este é o edificio Alameda. Probas a favor desta suposición: a editorial do libro (Galaxia) está na primeira planta e na porta principal do edificio: un E e máis un A ben grandes. Lóxico, non sí? ;-)

Read more

Un paseo por "Ollos de auga" [7]

Fotografía 15: A Biblioteca nodal de Vigo. 11 de abril de 2009. "Descendeu polo empedrado deixando á dereita a biblioteca universitaria e a casa episcopal". (p. 160). Esta biblioteca é outro gran lugar da cidade. Leo Caldas pasa ao seu carón esta vez, pero para mi é un los lugares onde proverme de lecturas cando estou en Vigo.

Fotografía 16: Rúa Colón. 1 de agosto de 2009. "Subiron no coche pola rúa de Colón" (p. 160). Unha das rúas da cidade que leva até outras rúas tamén céntricas e importantes da zona. Subindo no sentido no que o fai Caldas pasamos por diante de onde estaba hai tempo o bar “Teide”. Este bar é tamén escenario doutra novela viguesa: Sangue sobre a neve, de Manuel Forcadela. Foi ademais o primeiro post deste blogue.

Read more

Un paseo por "Ollos de auga" [6]

Fotografía 13: O Sereo de noite. 8 de agosto de 2009. "Cando o inspector Caldas saíu do Elixio pasaban das nove e media do serán. O sol puxérase, mais o día aínda conservaba luz (p. 103)”. A primeira vez que a vin case que non me fixo efecto ningún. Pero da indiferenza do principio pasei, co paso do tempo, á atracción inevitábel. Agora sempre que paso por esta praza non deixo de botarlle unha mirada, aínda que sexa rápida, a esta escultura. Hai un intre descubrín non só que o seu autor é o escultor e escritor Paco Leiro, senón que os nadadores da estación marítima tamén os fixo el. Se cadra Leo Caldas tamén bótalle unha ollada ao Sereo mentres espera cruzar un paso de peóns ou un semáforo virar a verde.

Fotografía 14: O Elixio, pechado. 8 de agosto 2009. Pechado! O Elixio non é ficción, é un local que existe de verdade. Como xa dixen visitei Vigo en agosto e por este motivo moitas cousas atopeinas pechadas. Neste caso laméntoo especialmente. Neste lugar faise o mellor polbo da cidade. Son un adicto a este manxar e quedeime coas ganas de probar a receita do Elixio. Da vindeira visita á cidade non pasa.

Read more

Un paseo por "Ollos de auga" [5]

Fotografía 11: Praia de Lapamán. 18 de agosto 2009. "Malia que non volvera dende neno, Leo Caldas recordaba nitidamente as árbores plantadas na orela da praia de Lapamán." (p. 99). Coa lectura de Ollos de auga descubrín lugares que non coñecía. Un destes é esta praia, de augas mornas (se a comparamos con outras costas galegas), que está en Bueu. Aquí Estévez ten un pequeno altercado coa fauna piscícola da zona. As secuelas deste encontro van traer consecuencias máis adiante no transcurso da historia.

Fotografía 12: Hospital Xeral-Cíes. 3 de agosto 2009. "Queren que lles facilite unha lista das persoas que teñen oa formol?" (p. 123). A perspectiva da fotografía non permite recoñecer que este hospital de paredes verdes é unha das torres da cidade. Non souben dende onde facer a fotografía e ao final tiven que me quedar con esta.

Read more