Porto vint anys vivint en esta d'embriaguesa
en mig d'ombres de pietat marejada
la sobrietat és un oceà que em beguí fa molt de temps
i que ara, damunt de camells travesso.
Tenia, abans, la sang més fina
que un gra de magrana,
i tenia un nom de lletres besades.
I era un nigromant amb balances de versos
que mixturava verí i art
I guaria les abelles malaltes de mel
i als clergues els en donava el bresc
Em despertava ben endins d'estrofes obscures
en mig de somnis i d'aletades de temps.
Aleshores jo no parlava, solament respirava....
ben igual que un infant davant uns pits sadolls de llet.
Era la vinya tant pausada i vulnerable, tot creixent,
que les seves fulles esperaven tranquil·les.
Però el món no és pas un got.....
i no és pas una beguda.
Cap d'alt com un cargol m'arrossego.
Prop dels meus llavis
un collaret lluent em xiuxiueja amb veu de plata
la parla d'aquest xiuxiueig l'he de recordar sempre
i així, en la nit més muda
podrà tremolar el silenci
i després, morir
i llavors,
llavors la veu d'aquesta parla arribarà lluny,
ben lluny.
Traductora: Sílvia Fortuño
Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada