ella sempre passa pena a la duana
aferrant la maleta amb enganxines
amb els dits llefardosos
per si cap d’ells es fixa en ella
preguntant inquisitivament:
que portes aquí dintre, nena?
els nervis la delaten completament,
es diria que tots ells
contemplen com en rajos x el que s’amaga dins seu:
aquella iaia escita[1] amb els pits plans de velleta,
aquelles espases clavades a l’ànima fins a l’ornada empunyadura
aquella faç d’icona de Mare de Déu
coberta amb un floc de cabell insurrecte
aquells manuscrits amagats al fons de la memòria
amb uncials i semiuncials descolorides,
amb marges “sumptuosos” segons definició d’especialista...
les lletres ciríl·liques que els seus ulls no poden pair
і al capdavall (allò que es troba al fons de tot)
drogues dures d’experiències vitals,
un vibrador de butxaca, la mare anarquia[2],
la ferma convicció que els terroristes també tenen raó,
la literatura prohibida: des de “perversió”[3] fins a “pornografia”[4] -
com es pot declarar tot això a la duana?..
Traducció de l’ucraïnès al català d’Andríi Antonovskyi, Catalina Girona i Francesc Gelonch.
Poema lido no Centro Galego de Barcelona dentro d'O Catalizador, unha exposición de homenaxe ao autor das Letras Galegas deste ano: Lois Pereiro, e incluído na Semana da Poesía de Barcelona.
Biografia de Halyna Kruk:
La Halyna Kruk (Галина Крук, a vegades transcrit a l’estil francès: Halyna Krouk; Lviv, RSS d’Ucraïna, 1974), doctora en filologia ucraïnesa amb especialitat en la literatura ucraïnesa i europea dels segles XVII-XVIII, és poeta contemporània ucraïnesa, escriptora de literatura infantil i juvenil i traductora del polonès, bielorús i rus, a més d’ensenyar literatura europea a la Universitat de Lviv. Té tres reculls de poesia publicats: Viatges en cerca d’una casa (Mandry u poxúkakh domu, 1997), Petjades a la sorra (Slidý na pisku, 1997) i La cara darrera la fotografia (Oblýtxia poza svitlynóiu, 2005); surt a una cinquena d’antologies i també ha publicat un nombre de llibres per a nens. Contribueix sovint a revistes literàries i ha guanyat dos premis literaris de prestigi nacional per a la seva poesia, un nombre de beques per participar en programes internacionals d’escriptura i un premi internacional per la literatura infantil i juvenil. Els seus poemes s’han traduït a una desena d’idiomes i els contes per a nens a una quinzena. Per saber-ne més sobre la seva obra, vegeu la secció sobre ella a Poetry International (en anglès, amb poemes en bilingüe ucraïnès - anglès):
[1] Les “iaies de pedra” (кам'яні́ ба́би, kamianí baabyi) son unes estel·les antropomòrfiques femenines (imatges de dona) que es troben distribuïts en territoris esteparis d’Euràsia des d’Ucraïna fins a Mongòlia. Daten des de l’Edat del Coure fins a l’Edat Mitjana i es creu que foren fetes pels escites i els kiptxaks, entre altres pobles antics de la regió.
[2] Es refereix a la frase de Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), “La république est une anarchie positive. [...] C’est la liberté délivrée de toutes ses entraves [...]; la liberté non pas fille de l'ordre mais mère de l'ordre.” La frase “l’anarquia és la mare de l’ordre” es va popularitzar durant el temps de la revolució del 1917.
[3] Perversió (Перверзія, Pervèrzia, 1996) és una novel·la de l’escriptor ucraïnès contemporani, Iurii Andrukhóvytx (Ю́рій Андрухо́вич, Stanislav, ara Ivano-Frankivsk, 1960).
[4] Pornografia és una novel·la de l’escriptor polonès Witold Gombrowicz (1904-1969)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada